QUÈ ÉS EL GLAUCOMA ?
El glaucoma és una malaltia visual caracteritzada per la lesió progressiva del nervi òptic.
És una malaltia del nervi òptic, generalment associada a un augment de la pressió ocular.
Quan el nervi òptic està sotmès a una pressió superior a la seva tolerància, es va atrofiant progressivament i sense donar cap símptoma fins que està en fase avançada.
Si no es diagnostica a temps i es tracte adequadament evoluciona cap a una ceguesa irreversible.
QUI POT TENIR GLAUCOMA?
La malaltia afecta a un 3% de la població. És la segona causa de ceguesa en el nostre entorn. Tot i que qualsevol persona pot tenir glaucoma, coneixem diversos factors de risc importants:
- A partir de 40 anys.
- Antecedents familiars de glaucoma.
- Miopia alta.
QUINS SÍMPTOMES DÓNA ?
El glaucoma d’angle obert ( el mes freqüent ) és una malaltia silenciosa , no dona cap símptoma fins que està en fase avançada.
Quant les lesions al nervi ja són importants apareix una disminució de visió i una reducció de la visió perifèrica.
En altres tipus de glaucoma, com el glaucoma d’angle estret, el dolor ocular o el mal de cap sobre les celles poden ser símptomes d’alerta.
COM ES DIAGNOSTICA ?
La pressió intraocular, per si sola no és una dada que ens permeti diagnosticar un glaucoma, hi ha glaucomes amb tensions baixes i hipertensos oculars que no tenen glaucoma. El diagnòstic l’ha de fer un oftalmòleg realitzant una exploració que inclogui proves específiques per valorar el nervi òptic.
Les proves bàsiques per aquest estudi són:
- GONIOSCÒPIA: Per valorar les estructures de l’angle irido-cornial.
- PAQUIMETRIA: Mesura del gruix de la còrnia.
- FONS D’ULL: Per visualitzar el nervi òptic.
- CAMPIMETRIA: Per valorar el camp de visió i la seva progressió.
- O.C.T: És una prova estructural que permet quantificar el dany del nervi òptic.
COM ES TRACTA ?
Actualment no existeix cap tractament curatiu. L’objectiu del tractament és evitar la progressió de la malaltia. El tractament es pot fer amb col·liris, láser o cirurgia. Aquests tractaments no són excloents entre ells i en alguns pacients caldrà un abordatge combinat per evitar la progressió de la malaltia.
- COL·LIRIS: El tractament mèdic és la primera elecció en la majoria dels casos
- LÀSER: Trabeculoplástia en glaucomes d’angle obert, iridotomia i iridoplàstia en glaucomes d’angle estret.
- CIRURGIA: La cirurgia filtrant o els dispositius de drenatge són les tècniques més habituals quan els tractaments mèdics son insuficients pel control de la malaltia.
PUC PREVENIR-LO?
Valorant que la major part dels glaucomes no donen símptomes fins fases molt avançades de la malaltia , i que la pèrdua visual és irreversible. La millor prevenció és la detecció precoç. Recomanem una exploració oftalmològica anual a totes les persones a partir dels 40 anys i especialment si tenen factors de risc.
